Tutoyer le ciel !
Tours, sanctuaires perchés et chapelles hautes
à l’époque romane
Tuesday, July 7th
Catalan sanctuaries in height at the time of Oliba
Mart Sureda i Jubany, Institut Amatller d’Art Hispànic, Barcelone.
Els edificis religiosos promoguts per l’abat i bisbe Oliba (971-1008-1018-1046), tot i que el seu nombre ha estat sobreestimat per la historiografia catalana sobre el “primer art romànic”, són sens dubte un episodi ric i creatiu dels inicis de l’arquitectura romànica a Catalunya. A partir d’aquestes construccions i altres edificis en el seu context geogràfic i cronològic, aquesta comunicació explorarà una de les innovacions tipològiques de l’època: l’establiment de llocs de culte a una alçada, no tant en un sentit orogràfic (aspecte on aquesta pràctica no és especialment innovadora) però sobretot en el context dels programes constructius i litúrgics que es van desenvolupar a les comarques catalanes durant la primera meitat del segle XI.
Thursday, July 9th
Building bell towers in the Pyrenean valleys
Emmanuel Garland, Docteur en Histoire de l’Art
Immaculada Lorés i Otzet, Université de Lleida (Catalogne, Espagne)
Un nombre considerable de torres campanar d’època romànica de la regió pirinenca es veié afectat pels diversos episodis sísmics documentats entre els segles XIV i XVII, les conseqüències dels quals motivaren, en nombrosos casos, la seva reconstrucció o bé la seva substitució durant el període barroc.
En la present comunicació, en la qual es delimita l’anàlisi a l’àmbit geogràfic dels Pirineus centrals, a ambdós vessants de la serralada, s’aborden diverses qüestions que s’han considerat especialment rellevants. En primer lloc, la determinació de la cronologia de les primeres edificacions ha de permetre establir el moment a partir del qual s’inicià l’erecció i la progressiva difusió d’aquesta tipologia estructural, una difusió que, cal assenyalar, no fou homogènia i que presenta diferències significatives entre els territoris situats al nord i al sud dels Pirineus.
Així mateix, la diversitat tipològica de les torres campanar permet abordar específicament la qüestió de les torres de planta circular. D’altra banda, la cronologia relativa de les torres campanar i les seves diverses posicions en relació amb l’església constitueixen igualment aspectes fonamentals d’anàlisi, atès que les dates de construcció d’ambdues estructures sovint no coincideixen, essent en molts casos la torre un afegit posterior.
Finalment, per tal d’explicar les diferents ubicacions de les torres en relació amb l’edifici eclesial, cal abordar la qüestió de les funcions que aquestes exercien, tant des del punt de vista litúrgic com des d’una perspectiva senyorial i territorial.