Hélène DÉBAX
L’aristocratie méridionale autour de 1100
Teresa VINYOLES – Elena CANTARELL
“Castell és com qui diu casa alta”. La vie de la petite noblesse médiévale en Catalogne
Guy BARRUOL – François GUYONNET – Marie-Pierre ESTIENNE – Francesco FLAVIGNY
Le château médiéval de Simiane en Provence
Virginie CZERNIAK
Le décor peint dans l’habitat aristocratique médiéval : exemples méridionaux
Aymat CATAFAU
Cuixà et l’aristocratie catalane
RESUM
Un gran monestir com Cuixà manté relacions complexes amb l’aristocràcia a causa de les seves funcions religioses i la seva condició de ric propietari predial, com a senyor al costat d’altres senyors, en conflicte o competint amb els poderosos. La documentació de l’abadia il·lustra nombrosos aspectes de la implicació del monestir en el món feudal que l’envolta: la dificultat de fer respectar els llegats testamentaris pels hereus de les famílies aristocràtiques, el pes de les extraccions d’origen públic o militar sobre les terres de l’abadia, la repartició dels drets eclesiàstics referents a esglésies privades o a dependències monàstiques, l’entrada de nobles en el vassallatge del monestir esdevingut actor en les relacions feudals, l’elaboració de documents falsos per justificar els drets de Cuixà contra les reivindicacions dels laics. Al costat d’actes simples com les donacions o els testaments, les actes de resolució de conflictes presenten l’interès de revelar relacions de força subjacents, relacions excepcionalment posades al dia en el moment dels conflictes acabats per un abandonament que dóna satisfacció als monjos, tot indemnitzant sovint la part contrària. La imatge que donen aquests documents és la d’una implicació activa dels monjos en les relacions de poder, condició sine qua non de la inscripció del monestir en la societat del seu temps i de la perennitat de la seva autonomia i de les seves funcions.
Daniel CODINA
La chapelle de la Trinité de Saint Michel de Cuixà. Conception théologique et symbolique d’une architecture singulière
Edwige PRACA
Contribution à l’histoire des biens meubles et immeubles de l’abbaye Saint-Michel de Cuxa (v. 1750 – v. 1950)
Anne-Laure NAPOLÉONE
Les demeures aristocratiques des villes méridionales à l’époque romane
Avinoam SHALEM
La voix du héros.Note sur la fabrication et l’utilisation des cors médiévaux comme instruments de musique
Sophie MAKARIOU
Le jeu d’échecs, une pratique de l’aristocratie entre Islam et chrétienté des IXe-XIIIe siècles
Julie ENCKELL JULLIARD
Entre patriciat urbain et pouvoir nobiliaire : Maurus d’Amalfi et le destinataire du coffret en ivoire dit de Farfa
Julia BELTRÁN DE HEREDIA BERCERO
Les élites locales et la formation du centre de pouvoir à Barcelone. Un exemple de continuité (IVe-XIIIe siècle)
Dominique WATIN GRANDCHAMP – Laurent MACÉ
Vestiges d’un monde aristocratique : une nécropole familiale dans un garage et une salle d’apparat dans le grenier d’une ancienne abbaye
Montserrat PAGÈS i PARETAS
Noblesse et patronage : El Burgal et Mur. La peinture murale en Catalogne aux XIe et XIIe siècles
RESUM
L’autora revisa els conjunts de pintura mural del Burgal i de Mur a la llum de les noves descobertes, tant pictòriques, com arqueològiques i documentals, importants en relació amb les pintures i amb la noblesa que les va patrocinar, els comtes de Pallars Sobirà i de Pallars Jussà respectivament. En el cas del Burgal, la descoberta d’un palimsest in situ amb el retrat de dos personatges joves, pressumiblement de la família comtal, ha permès de puntualitzar la datació de les pintures. En el cas de Mur, les pintures s’han analitzat en relació amb l’assassinat del comte Ramon V i amb el jurament de pau i treva que, per imposició del bisbe Ot d’Urgell, prestaren el seu fill, el comte Pere Ramon, i els seus homes. La relació de les pintures amb aquests esdeveniments és innegable.
Dulce OCÓN ALONSO
“Regnum et sacerdotium” au monastère de Silos
Jordi CAMPS I SÒRIA – Immaculada LORÉS I OTZET
Le patronage dans l’art roman catalan
RESUM
Després d’un segle X basat en figures aïllades i excepcionals, el patrocini de l’aristocràcia sobre la construcció i l’art a Catalunya es va eixamplant i generalitzant conforme avança el romànic. Les iniciatives comtals i episcopals s’integren en la xarxa de contactes entre les famílies i els sectors de poder, de manera que figures com l’abat i bisbe Oliba o la comtessa de Barcelona Ermessenda es relacionaran amb les construccions més significatives del segle XI. També altres grans senyors feudals s’inscriuen en aquest panorama, com els vescomtes d’Osona o d’Arnau Mir de Tost. En el segle XII, la promoció artística de l’aristocràcia no serà recollida d’una manera tant explícita en la documentació. El treball presenta una visió general sobre aquests i altres casos amb la finalitat de contribuir en l’estudi de la comitència del romànic a Catalunya.
Bérangère SOUSTRE DE CONDAT
Pouvoir et mécénat : le rôle des femmes dans le développement des arts religieux en Sicile (XIe – 1ère moitié du XIIIe siècle)
Nathalie LE LUEL
Angoulême, Modène, Bari : l’image de l’aristocratie guerrière à la conquête de l’espace religieux ?