Immaculada LORÉS i OTZET
UN NOUVEAU CHAPITEAU DU CLOÎTRE ROMAN DE SANT PERE DE RODES (CATALOGNE) AVEC L’HISTOIRE DE NOÉ, AU MUSÉE DE CLUNY À PARIS
El Musée de Cluny de París va adquirir el 2014 un capitell d’una col.lecció de Heidelberg que s’afegeix al grup de capitells catalans que el museu conserva des del segle XIX i que provenen molt probablement del claustre de Sant Pere de Rodes (Catalunya). Aquest treball analitza aquest capitell, el dóna a conèixer i el vincula amb les representacions més properes del cicle de Noè dels claustres de la catedral de Girona i del monestir de Sant Cugat del Vallès i amb els possibles models de què es va disposar en aquests tres claustres.
Aymat CATAFAU
LA CÔTE CATALANE AUX XIe-XIIe SIÈCLE : L’AUTRE FRONTIÈRE. ASPECTS ARCHITECTURAUX ET ARCHÉOLOGIQUES
Es considera tradicionalment la Catalunya medieval com una zona fronterera. També cal considerar la costa com una frontera, amb els seus perills i oportunitats. La Catalunya dels segles X-XII, per tant, té una frontera més, més difícil de percebre. La imatge tradicional de la relació entre Catalunya i el mar, en l’antiguitat i l’antiguitat tardana, el litoral català és l’intermediari amb el món mediterrani; cinc segles després, el segle XIII marca l’inici de l’expansió català-aragonès. En el període intermediari es considera que Catalunya dóna l’esquena a la mar. Voldria intentar de veure lo que el litoral català de l’època romànica deu al temps anterior, i percebre lo que, en el període romànic, explica l’expansió marítima dels segles posteriors. Un examen acurat de les fonts de fora de la zona català, com el Liber Maiolichinus pisà, i dels vestigis arquitectònics i arqueològics, permetra una revaloració de l’activitat marítima a Catalunya des dels voltants de 1100, un segle abans de la gran expansió marítima català-aragonès.
Yann CODOU
SAINT-HONORAT DE LÉRINS, UN MONASTÈRE INSULAIRE : DU STÉRÉOTYPE ARCHITECTURAL AUX SPÉCIFICITÉS MONUMENTALES
El nostre estudi es dedica a analitzar el programa arquitectònic, atribuïble en allò essencial a una gran fase de construcció del segle IX, present a l’illa de Saint-Honorat de Lérins (Cannes, Alpes-Maritimes). El discurs serà doble. D’una banda subratllarem de quina manera aquesta organització monàstica marítima apareix estereotipada en relació amb prototipus ja ben desenvolupats en altres llocs. Aquest aspecte és il.lustrat més particularment per l’organització claustral. Nogensmenys, rere aquesta primera percepció, el monestir afirma la seva diferència mitjançant múltiples aspectes. La història del monestir, els fonaments de la qual pertanyen als primers temps del monaquisme occidental, va conduir els monjos a cercar escenificacions que proclamessin l’antiguitat de la fundació. La insularitat, també lligada als orígens del monestir, implica tries específiques quant a la relació amb els laics, fonamentades en relacions ambivalents de distanciament i de presència dominant.