Yves ESQUIEU
La cathédrale romane, ses fonctions, sa place dans la cité
Brigitte BOISSAVIT-CAMUS, Christian SAPIN
De la cathédrale paléochrétienne à la cathédrale romane
RESUM
L’ecclesia va ser a les Gàl.lies una arquitectura de la Fe triomfant. El nombre d’esglésies de la seu episcopal no permet pas identificar sempre la catedral principal. Els edificis, de tipus basilical, foren adaptats a les evolucions arquitectòniques, litúrgiques i topogràfiques, però les transformacions merovíngies encara són mal conegudes. Entre la fi del segle VIII i el segle IX s’assisteix a Europa a la reconstrucció de la majoria de les antigues catedrals. A la Gàl.lia, l’arqueologia de les grans seus episcopals ha pogut posar en evidència algunes d’aquestes etapes manifestades per transformacions interiors vinculades a la litúrgia o a canvis més estructurals. El progrés dels estudis de la construcció han permès, encara més, retrobar fases de construcció ignorades fins al moment, que defineixen clarament els processos que engendraren la tercera gran renovació de les catedrals al segle XII.
Claude ANDRAULT-SCHMITT
D’Angoulême à Poitiers, la voûte en majesté pour l’évêque (1110-1167)
RESUM
Aquest tema neix d’una reflexió sobre un conegut grup aquità: les sis grans esglésies de nau única cobertes amb una successió de cúpules. La qüestió de la seva arqueologia relativa condueix a un debat tancat i complex, al qual s’afegeix el pes de restauracions dràstiques. La força dels lligams personals entre els comanditaris és una pista interessant. Però també es pot abordar el tema tot remarcant el lloc que ocupen les catedrals, sobretot la més ambiciosa: la d’Angulema. Es considerava que aquest espai, produït per l’aculturació de models orientals, era adequat per expressar el poder del bisbe? En aquest debat, convé fixar-se en els transseptes i en les naus i rehabilitar el lloc dels edificis en planta de creu grega, de Consantinoble a Venècia i Périgueux, la significació apostòlica dels quals és indubtable. Al capdavall de la filiació, la catedral gòtica de Poitiers mostra tot l’interès de les voltes abombades en cimbori.
Andreas HARTMANN-VIRNICH
La cathédrale Saint-Trophime d’Arles. Réflexions sur les antécédents de l’église romane et de son espace claustral
RESUM
La descoberta recent d’un immens edifici de culte paleocristià, en funcions fins al segle VI, en el lloc suposat de la primera catedral d’Arles, a l’angle sud-est del recinte antic, aporta nova informació sobre la qüestió de la data del trasllat de la seu episcopal a l’emplaçament actual, prop de l’antic fòrum. La present comunicació intenta una reflexió sobre els escassos elements monumentals dels antecedents de la catedral romànica i del seu espai claustral, a partir de sales cobertes amb voltes atribuïbles a l’Antiguitat tardana o a l’alta Edat Mitjana que es trobaven a l’antic cardo maximus. L’examen de les dades succintes és l’ocasió per retornar sobre els principis dels edificis claustrals, la posició inhabitual dels quals, al sud del transsepte i de la capçalera de la catedral ja en el lloc, s’explica probablement per l’ocupació de l’espai al sud de la nau per un altre conjunt monumental. En efecte, l’existència probable d’una porta alta monumental al mur meridional del transsepte romànic s’explica per un accés des de l’exterior anterior a la construcció del conjunt claustral actual. Només un vast programa d’excavacions arqueològiques permetria avaluar o re-avaluar el potencial arqueològic del subsòl de la catedral.
Gerardo BOTO, Marc SUREDA
Les cathédrales romanes catalanes. Programmes, liturgie, architecture
RESUM
Encara que només s’hagin conservat tres catedrals romàniques (Urgell, Roda i Elna), els segles romànics van deixar traces determinants en la configuració del paisatge de les catedrals en territori català. L’article mira de presentar, a l’entorn d’un fil arquitectònic, alguns aspectes de la significació cultural dels conjunts catedralicis construïts als comtats catalans durant més de dos-cents anys (inici del segle XI-mitjan segle XIII). Els diferents ritmes de la conquesta de territoris a l’Al-Àndalus, les realitat arqueològiques prèvies i els usos quotidians i litúrgics de les comunitats canonicals van determinar la configuració de cojunts d’esglésies i d’edificis diferentment organitzats i concebuts. Llevat del cas d’Urgell, on es conservà i fins i tot amplià una multiplicitat d’esglésies, la tendència va ser a la concentració de funcions litúrgiques en una sola església episcopal que pogué esdevenir un espai força complex des del punt de vista topolitúrgic. També s’analitzen altres dades relatives als processos de morfogènesi espacial, de concreció tècnica i arquitectònica i d’instal.lació i espacialització dels programes visuals.
Emmanuel GARLAND
Construire une cathédrale dans le piémont pyrénéen à l’époque romane : défis, contraintes et solutions
RESUM
Setze diòcesis cobreixen els Pirineus. En quasi totes fou edificada - o reedificada - una catedral en època romànica, època de profunda mutació tant social com religiosa. En aquestes condicions, construir una catedral fou un acte essencial per als bisbes constructors que aprofitaren l’ocasió per afirmar el poder de l’Església front al poder feudal, i també front als nombrosos establiments religiosos que s’escapaven a la seva autoritat. A causa del tancament natural de les valls, les diòcesis estan molt individualitzades. I, com a resultat, les catedrals presenten una gran diversitat, tant en les formes arquitectòniques, poc innovadores, com en la concepció de la seva decoració pintada o esculpida, molt més elaborada, al servei de l’Església i del seu pastor, el bisbe. Les construccions van permetre atreure tallers de pintors i escultors que influïren després en l’art local i regional.
Arturo Carlo QUINTAVALLE
De nouvelles cathédrales dans la ville, du nord au sud de l’Italie, XIe-XIIe siècles
Vinni LUCHERINI
Rome, Naples et le rôle du Mont-Cassin : des politiques architecturales entre la papauté et de puissants évêques locaux
Manuel CASTIÑEIRAS
Périégesis et ekphrasis : les descriptions de la cathédrale de Saint-Jacques-de-Compostelle entre la cité réelle et la cité idéale
John MCNEILL
Les cathédrales normandes d’Angleterre : Lanfranc et la cathédrale monastique
RESUM
Amb una sola excepció, totes les catedrals medievals d’Anglaterra van ser o bé fundades o bé completament reconstruïdes entre 1070 i vers 1140. Difícilment podria exagerar-se la importància d’aquestes reconstruccions per a l’arquitectura romànica anglesa, però des d’una perspectiva europea el que resulta més característic de les catedrals romàniques angleses és que moltes d’elles eren monàstiques. De les quinze diòcesis amb una sola catedral, set eren la seu d’una comunitat benedictina, mentre que les dues diòcesis amb co-catedrals en tenien una de monàstica i una de secular. Després de la conquesta normanda de 1066 el número de catedrals monàstiques va ser molt més gran que abans, i el seu desenvolupament s’ha d’atribuir gairebé sense cap dubte a Lanfranc, arquebisbe de Canterbury de 1070 fins a la seva mort el 1089. Aquest treball es proposa de considerar l’estatut, la concepció i l’arquitectura de la catedral monàstica a Anglaterra al llarg del segle XI.
Alain RAUWEL
La liturgie cathédrale au miroir des commentaires liturgiques du XIIe siècle
RESUM
Al costat dels textos descriptius, els documents exegètics són útils per a precisar les formes i entendre les significacions de la litúrgia de la catedral. Al segle XII, són nombroses les glosses breus sobre la missa o els llargs comentaris del cicle ritual. Entre els autors, es distingeix el monjo anglo-germànic conegut amb el nom d’Honorius Augustodunensis. La seva àmplia Gemma animae permet, d’entrada, percebre la catedral com un espai estructurat, alhora segons un eix est/oest, clau del principi fonamental d’orientació, i segons un eix secundari nord/sud. El lloc litúrgic és també un lloc decorat, on la profusió dels ornaments mobilitza tots els recursos preciosos i els consagra a la glòria del Creador. En fi, la catedral està al cor d’un sistema de polarització, tant respecte de les altres esglésies urbanes com en l’edifici mateix, centrat en l’altar, “lloc del vertader sacrifici”.
Céline BRUGEAT
Le « cloître de Montréjeau », un ensemble pyrénéen remonté aux Bahamas
RESUM
El claustre anomenat de Montréjeau, que des del 1962 s’aixeca en els jardins d’un hotel de luxe a l’illa de Paradise island, és un monument poc conegut. Una historiografia francesa, dominada pels treballs de l’abbé Dumail i d’Elie de Comminges, en desvela una historia complexa i en qüestiona els orígens. Aquest “claustre” caribeny no és la restitució d’un edifici original identificat, sinó més aviat una veritable “recreació” moderna constituïda, essencialment, per elements medievals autèntics. L’heterogeneïtat extrema de les pedres n’evidencia una procedència plural. Així, en seguir la pista dels antiquaris i col.leccionistes, i en examinar els vestigis preservats en nombrosos llocs francesos, les peces que el conformen provenen també de monestirs del Gers i de les Hautes-Pyrénées i no només del monestir dels Agustins de Montréjeau, com era considerat fins ara.
Daniel CODINA I GIOL
Une tentative d’interprétation du cloître de Cuixà
Quitterie CAZES
Conclusions
Chronique
Michel ZIMMERMANN
Anscari Manuel Mundó i Marcet (1923-2012)
Clemens KOSCH,
Les cathédrales romanes au bord du Rhin : architecture et topographie religieuse, résumé
Ce texte figurera dans le tome XLV (juillet 2014) et sera disponible en téléchargement gratuit sur notre page web www.cuxa.org à la même date.