Anne-Orange POILPRE

Le portail roman et ses images sculptées : pierre angulaire de l’histoire de l’art médiéval européen

“La portada romànica”: l’expressió s’imposa per ella mateixa com l’evocació d’un resum de les principals mutacions artístiques dels segles XI i XII. Un desenvolupament de l’escultura monumental al llindar de l’església, el qual tendeix llavors a guanyar una amplitud arquitectònica inèdita i a instal.lar permanentment una ornamentació figurada a l’exterior de l’espai cultual. La qüestió de la portada sota tots els seus aspectes es troba al nucli del discurs erudit sobre l’art romànic des de finals del segle XIX i serveix de focus a les teories que tracten sobre l’adequació de l’escultura a l’espai arquitectònic, la novetat artística i la renovació del discurs iconogràfic. Perquè, en definitiva, són allà tant la definició com els perfils mateixos de l’art romànic, que la historiografia s’ha preguntat contínuament. Aquí es tractarà la interpretació de l’aspecte iconogràfic i simbòlic de les obres, per entendre de quina manera la portada romànica ha esdevingut un tema específic en la recerca. Primer és la qüestió de l’escultura monumental la que ha estat objecte d’atenció. Els treballs d’Émile Mâle insistiren sobre la qüestió del contingut iconogràfic. Després Marcel Durliat va imposar la idea de la portada romànica com una part d’un tot arquitectònic i semàntic coherent, comprensió que evoluciona, en les recerques més recents, vers la presa en consideració de la dimensió ideològica, en detriment d’una geografia eclesiàstica pensada entorn de les rutes de pelegrinatge.


Éliane VERGNOLLE

Le portail roman Un nouveau cadre architectural pour la sculpture

La història estructural de la portada romànica no ha rebut gaire atenció per part dels investigadors. Tanmateix, és essencial per entendre la de l’escultura. En efecte, els canvis de concepció del marc arquitectònic han precedit i, en bona mesura, condicionat l’emergència i els primers desenvolupaments d’aquella. La primera part de la comunicació tractarà doncs dels inicis de l’art romànic, tot establint paral.lels entre les transformacions de les portades i les transformacions que, en aquesta època, afectaren altres elements arquitectònics, com els suports. La segona part estarà dedicada a la interacció entre arquitectura i escultura en les grans portades del segle XII, a partir de l’exemple de les figures dels muntants, revelador d’un procés constant de transformacions iconogràfiques i formals.


Lei HUANG

Le chantier de Sainte-Foy de Conques : éléments de réflexion

Estudis recents sobre l’arquitecture de Sainte-Foy de Conques mostren que l’aproximació arqueològica a l’edifici permet renovar àmpliament la visió del procés constructiu de l’església abacial. Hem dut a terme un aprofundit estudi arqueològic per tal de proposar un procés de construcció més detallat i independent de l’anàlisi estilística de l’escultura. Les nostres dades arqueològiques principals són la distribució de materials de construcció, les tècniques de talla, els forats de bastida i les marques de picapedrer, a més de la disposició en obra dels carreus. Aquest procés constructiu novament definit ofereix una referència cronològica més rigorosa per a l’estudi de l’escultura i també permet avançar algunes noves orientacions de reflexió.


 Immaculada LORES

Des arcs romains aux portails romans, un regard critique. Le portail de Ripoll, une fois de plus

L’associació de la portada romànica als arcs romans ha estat un lloc comú de la historiografia sobre l’escultura romànica. En aquest treball, ens proposem, en primer lloc, plantejar algunes reflexions crítiques a propòsit d’aquest tema. Front a una excessiva focalització de la mirada en l’arc honorífic i l’arc de triomf com a possible “model” per a les portades romàniques, creiem que cal tenir molt més en compte les portes de les muralles de les ciutats romanes. En segon lloc, introduïm una proposta nova pel que fa al possible “model romà” de la portada de Santa Maria de Ripoll. Al nostre entendre, no es tracta tant d’un arc de triomf pagà, com de l’arc triomfal cristià de Santa Maria Maggiore. El caràcter “pictòric” de la portada de Ripoll, la disposició d’escenes en franges sobreposades, l’important desenvolupament del cicle de l’Èxode i els models monumentals de l’antiguitat tardana cristiana ja utilitzats amb anterioritat a Ripoll són alguns dels arguments d’aquesta hipòtesi.


Robert A. MAXWELL

Portail roman en Aquitaine et ses implications funéraires

Tot i que és sabut que els portals tenien un paper en les pràctiques funeràries i que fins i tot podien servir com a lloc de sepultura, els detalls sobre els usos dels portals romànics són difícils de determinar. Aquest estudi es proposa d’oferir una visió de conjunt de la funció que els portals tingueren en aquests ritus, tot prenent com a exemple l’Aquitània medieval. Nogensmenys, les implicacions dels portals en el context funerari presenten més interès i són més àmplies que els mateixos ritus, car per exemple poden fer referència a tradicions funeràries més antigues – paleocristianes i carolíngies – i a l’adventus romà. Un segon objectiu d’aquest estudi, doncs, és exposar la manera com la simbòlica del portal va facilitar associacions funeràries molt àmplies, tot expandint l’abast visual del que es podria considerar la funció “funerària” del portal.


Quitterie CAZES

Le décor des façades des salles capitulaires à l’époque romane

Les sales capitulars són, en els monestirs, les catedrals i les col.legiates, els llocs de reunió quotidiana dels monjos i els canonges. Les primeres apareixen en el curs del segle IX, i es generalitzen als segles XI-XII. En el conjunt monumental, les sales capitulars, segones en dignitat després de l’església, obren al claustre per una porta emmarcada per dues o més obertures laterals. La seva façana inclou sovint una decoració de poca envergadura, amb capitells a vegades historiats. De manera excepcional, aquesta decoració a vegades és més complexa. Aquí seran evocats els casos dels grans conjunt de Saint-Georges de Boscherville i Saint-Aubin d’Angers, i seran tractats més àmpliament dos grans conjunt tolosans, malauradament desapareguts, el de la catedral de Saint-Étienne de Toulouse i el del monestir benedictí de La Daurade.


Stéphane BÜTTNER

La mise en oeuvre de la façade et du grand portail de la nef de Vézelay : nouvelles données archéologiques

Tant per la qualitat de l’escultura com per l’originalitat de l’arquitectura, el cèlebre portal de la nau de la basílica de Vézelay sempre ha suscitat molts interrogants als historiadors de l’art. Situat arquitectònicament a la unió entre la nau, reconstruïda a partir de 1120, i l’avant-nau, fruit d’un projecte modificat i acabat entre 1145 i 1151, a propòsit d’aquesta obra s’han proposat les hipòtesis més variades. També, en el marc dels treballs previs a un projecte de restauració, recentment s’ha emprès un un estudi precís de la façana, del gran portal central i dels dos portals laterals que hi ha inscrits. La presència de bastides oferia la oportunitat d’aplicar els principis de l’arqueologia de l’arquitectura sobre el conjunt de l’estructura i de renovar d’aquesta manera la comprensió de la seva construcció. A més dels diferents indicis arqueològics que permeten evocar el muntatge dels portals, l’observació atenta dels alçats ha permès abordar la problemàtica lligada a les modificacions del
projecte arquitectònica, de recollir-ne nous testimoniatges i d’avançar noves hipòtesis pel que fa a la posició dels portals en aquests diferents projectes.


Anna THIRION

La plaque de l’abbé Grégoire et l’ancienne « tribune » de Cuxa Évaluer l’incertitude dans la maquette patrimoniale

L’antiga “tribuna” romànica de l’església abacial de Cuixà va ser desmuntada probablement al segle XVI. No està documentada per cap descripció o representació contemporània a la seva existència. Avui és coneguda per més cent setanta escultures en marbre rosat, disseminades per França i els Estats Units. La realització d’una proposta de reconstitució en 3D ha proporcionat l’oportunitat de provar la pertinença del relleu representant l’abat Gregori a aquesta estructura. Aquesta atribució obre línies de reflexió sobre l’encàrrec i la datació de la tribuna. Les qüestions metodològiques suscitades per aquesta proposta, en particular les de la qualificació i avaluació de la incertesa en una maqueta digital patrimonial, són abordades en detall.


Anne LETURQUE

L’église Sainte-Marie-de-Riquer à Catllar et ses décors peints extérieurs

L’església de Sainte-Marie-de-Riquer es troba a pocs quilòmetres de Saint-Michel-de-Cuxa. El 1956, després del descobriment dos anys abans d’un arc de descarrega pintat, Pierre Ponsich va publicar una monografia de la l’església. El seu anàlisi arquitectònic presenta un edifici del segle XI, d’una nau i absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. Una llinda de granit i un arc de descarrega probablemente decorat, en el tercer quart del segle XII, amb la Verge amb el Nen s’aixequen sobre la porta sud de l’edifici. Aquest darrer està construït amb còdols del riu Têt. Els murs exteriors estan decorats amb falses juntes acuradament traçades amb la vora de la paleta i pintades en ocre vermellós. Altres esglésies mostren també timpans pintats i juntes acolorides. No obstant això, a Notre-Dame-de-Riquer trobem una perfecta mostra del que podria ser la decoració pintada mural exterior de modests edificis romànics construïts en reble o amb còdols i sense arrebossat

Leave Comment

Votre adresse e mail ne sera pas affichée. Champs obligatoires *

clear formSubmit