Carles MANCHO
Un métier très contemporain : les artistes du haut Moyen Âge
RESUM
En aquest text presentem algunes reflexions sobre les disfuncions que el concepte vigent d’artista provoca en l’estudi de la realitat medieval. En conseqüència també revisem la definició aparellada d’“art”. En ambdós casos una definició conceptual perfeccionada durant el segle XIX projecten una visió homogènia que poc s’adiu amb el període medieval i la seva realitat “artística”.
Manuel CASTIÑEIRAS
Artiste-clericus ou artiste-laïque ? Apprentissage etcurriculume vitae du peintre en Catalogne et en Toscane
Elisabetta NERI
Utilisation et production de tesselles de mosaïque à l’époque romane d’après le De diversis artibus
RESUM
Només els capítols 12 i 15 de De diversis artibus tracten el tema del mosaic. Donen informacions importants, no només de tipus tècnic, sinó també sobre l’autor-compilador del tractat. Aquest article pretén analitzar les dades contingudes en aquests capítols, comprendre els aspectes específics de l’art del mosaic i considerar la repercussió dels estudis tecnològics en la interpretació general del De diversis artibus. Les informacions contingudes en el capítol 12 estan ben documentades per l’arqueologia i per l’arqueometria. En canvi, una recepta inversemblant es troba catalogada en el capítol 15. De fet, els objectes descrits en els capítols 13-16 estan definits com a “grecs”, probablement importats al nord d’Europa. Perquè aquests artefactes no haurien pogut ser fabricats a Europa occidental? Aquí s’avança una hipòtesi basada en dades arqueomètriques i en textos: la relació entre l’encunyació de monedes d’or i la producció de mosaics amb fulla d’or.
Anne LETURQUE
Le Liber Diversarum Artium : un intérêt renouvelé
RESUM
Aquestes pàgines tenen per objectiu presentar una part de les recerques dutes a terme en el marc d’una tesi doctoral empresa fa sis mesos. L’estudi material de les obres pintades en els segles XII i XIII conservades a Catalunya, confrontat a un saber escrit contemporani, pot permetre entendre els procediments en ús d’aquesta època. El Liber Diversarum Artium és un dels llibres de receptes representatiu d’un saber, la tradició escrita del qual sembla anterior al segle XIV. Aquest tractat tècnic atorga un lloc privilegiat a les arts de la pintura. L’autor d’aquesta compilació s’inspira àmpliament en els escrits que l’han precedit, sobretot en el Diversis Artibus de Teòfil; però, a diferència d’aquest últim, la voluntat de reestructuració del saber que mostra li dóna un estatus singular.
Jean-Pierre CAILLET
La mise à profit de manuscrits antérieurs en tant que modèles par les miniaturistes du VIIIe au XIIe siècle
RESUM
Sense negar el paper que van poder tenir els “llibres de models” o altres vectors d’aquest tipus en la transmissió d’esquemes, aquesta comunicació pretén cridar l’atenció sobre la importància considerable que també degué tenir, atès el desenvolupament de la miniatura a l’Occident cristià dels segles VIII al XII, el recurs directe a manuscrits anteriors susceptibles de proporcionar, especialment, composicions figuratives més o menys complexes. Pràcticament, totes les grans fases del desenvolupament de la producció de manuscrits il.luminats, i els principals centres culturals, poden ser evocats per casos que posen ben en evidència el procés en qüestió. Es presenten tota una sèrie d’exemples d’imitació molt fidel i de modificacions bastant sensibles respecte al model; quant a aquestes darreres, l’adaptació a les tendències artístiques generals del moment comporta evidentment inflexions d’estil; però, en termes de contingut iconogràfic, també s’ha de reconèixer l’impacte de les noves i ben específiques preocupacions, lligades a un context històric en constant evolució.
Giuseppa Z. ZANICHELLI
Les livres de modèles et les dessins préparatoires au Moyen Âge
RESUM
El problema de l’existència dels quaderns de models a l’edat mitjana ha estat estudiat assenyaladament des de la perspectiva de la continuació d’aquesta pràctica, transmesa des de l’Antiguitat, en els tallers de mosaistes, pintors i miniaturistes; el descobriment recent del Papirus d’Artemidor sembla que confirma aquesta tendència. Però les fonts revelen una situació més complexa, que canvia en el decurs del temps; a partir dels estudis de Kitzinger i Kessler es pot verificar l’ús, durant l’Antiguitat Tardana, de guies iconogràfiques realitzables en funció de σχῆµατα, és a dir, l’ús de la memòria com a repertori mental per part de cada artesà ; els quaderns de models apareixeran, per contra, als segles XI-XII, quan canvia l’organització professional dels artistes, amb la participació dels laics al sistema de producció.
Marilena MANIACI, Giulia OROFINO
Les « rouleaux d’Exultet » du Mont Cassin
(techniques de fabrication, caractéristiques matérielles, décoration, rapports avec les rouleaux grecs)
Alessia TRIVELLONE
« Styles » ou enlumineurs dans le scriptorium de Cîteaux ? Pour une relecture des premières miniatures cisterciennes
Rebecca SWANSON
Broderie de la Création ou broderie du Salut ? Propositions de lecture iconographique du « Tapís de Girona »
RESUM
Un dels principals objectius de la nostra recerca passa per la revisió iconogràfica, sobre la base dels estudis de Pere de Palol, dels programes que formen el Brodat conegut com “de la creació” de Girona, una de les peces sumptuàries més complexes de l’Edat Mitjana. Ens hem centrat en la iconografia de la “Vocatio Animalium” i les seves interpretacions a l’edat mitjana, per tal d’explicar la relació existent amb la resta de temes iconogràfics que formen l’obra, i especialment en relació amb la Maiestas i el cicle de la Invenció de la Vera Creu. L’estudi vol mostrar com una lectura de caràcter unitari dels diversos programes condueix al concepte general de Parusia, i posa així en evidència la connotació de Salvació i el caràcter triomfal de la decoració del teixit.
Immaculada LORES, Josep PARET, Mia MARSE, M. José GRACIA, Lourdes DOMEDEL
La sculpture romane catalane sur bois : étude et restauration du Christ de Casarilh et de la Majesté de Beget
RESUM
El trasllat d’aquestes dues imatges romàniques de Crist al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya ha propiciat l’oportunitat per a estudiar-les i analitzar-les d’una manera integral per a detectar-ne les patologies i adoptar les decisions més adequades en cada cas pel que fa a la seva restauració. El procés ha proporcionat un salt qualitatiu molt important en el coneixement de les dues imatges: sobre la seva estructura i construcció, sobre les diferents intervencions de policromia, amb una datació aproximada, i sobre els materials utilitzats.
Lucretia KARGERE
La sculpture romane polychrome sur bois en Auvergne et Bourgogne : étude technique de quatre sculptures du Metropolitan Museum de New York
RESUM
Aquesta exposició es refereix al resultat de les observacions tècniques i anàlisis científiques dutes a terme en quatre escultures romàniques franceses del Metropolitan Museum de Nova York: la Marededéu en Majestat procedent dels voltants d’Autun; el Tors d’un Crist que s’ha relacionat amb l’abadia de Lavadieu; la Marededéu en Majestat dita de Montvianeix; i la Marededéu en Majestat dita Morgan Madonna. Un estudi aprofundit de les diferents estructures de fista i de la policromia original permet afinar l’estat actual de la recerca sobre l’escultura francesa en fusta policromada del segle XII. El refinament de la policromia de les quatre escultures, que va de simples capes de color monocrom fins a les superposicions més complexes de capes opaques i translúcides a base de proteïna d’ou o d’oli, així com l’addició d’elements en vidre o metall, demostren la sofisticació artística de les obres estudiades.
Emmanuelle MERCIER, Jana SANYOVA
Art et techniques de la polychromie romane sur bois dans l’Europe du Nord
RESUM
El tema de les XLIII jornades romàniques ens dóna l’oportunitat de proposar una anàlisi de l’evolució de la policromia de l’estatuària romànica en fusta del nord d’Europa, tot partint d’estudis de cas duts a terme à Bèlgica, a l’IRPA. Les escultures són examinades alhora en la seva materialitat (materials i tècniques) i en la seva aparença (matèries i efecte global). Aquest estudi comparatiu s’enriqueix amb l’aportació de noves anàlisis sobre antigues mostres materials. Es tracten també, d’altra banda, dos casos inèdits dels segles XI i XII. A més, en obres del segle XI es detecta un pigment - la vivianita - que fins ara no havia estat mai identificat a Bèlgica. S’observa la concordança de les dades recollides en les diferents regions del nord d’Europa així com també d’aquestes amb els tractats antics.
Rosa M. GASOL
Technique et matériaux des peintures murales romanes en Catalogne
RESUM
El text fa un repàs de la informació tècnica rellevant recollida als tractats medievals europeus de l’època, per poder-la relacionar amb les pintures catalanes estudiades. Les receptes i les recomanacions extretes dels tractats tècnics constitueixen la base documental per conèixer a priori els materials utilitzats pels pintors. S’ha realitzat l’estudi directe i la documentació de les característiques tècniques d’alguns conjunts murals conservats in situ i s’ha desenvolupat una estratègia i un protocol d’estudi previ de la pintura i del mostreig. L’estudi dels materials s’ha efectuat amb l’extracció i l’anàlisi de seccions estratigràfiques de la pintura, que són la principal font d’informació per al coneixement de la seqüència i de la tècnica d’execució. Els objectius de la comunicació són la difusió de la tecnologia artística de la pintura mural catalana, tot i establint alguns paral.lelismes amb altres conjunts murals i relacionant-la amb les fonts tècniques de la pintura d’època medieval occidental.
Bénédicte PALAZZO-BERTHOLON
Archéologie du décor mural : la redécouverte du programme ornemental de stucs et d’enduits peints dans l’ancienne église Sainte-Marie d’Alet-les-Bains
RESUM
La decoració d’estuc de l’antiga església de Santa Maria d’Alet-les-Bains constitueix un dels rars vestigis d’estuc medievals de França conservat in situ. L’estat incomplert de la decoració i la caiguda de fragments van precipitar la intervenció conjunta dels arqueòlegs i dels restauradors, duta a terme a finals de 2010, per tal de preservar el que resta d’aquest preciós testimoni artístic. El registre de les dades arqueològiques abans del desmuntatge dels relleus ha permès de conèixer millor la implantació i desenvolupament en els murs de la decoració conjunta d’estucs i de revestiments pintats. D’altra banda, l’anàlisi dels murs i la caracterització físico-química dels materials (estucs i capes pictòriques) ens informa sobre els aspectes tècnics de la seva fabricació i execució. Tot i que per a una restitució completa caldria aprofundir en l’estudi, sobretot de les fonts escrites, l’estudi arqueològic permet apreciar el desenvolupament d’aquesta decoració mural, que associa alhora els relleus en estuc, els revestiments pintats i l’escultura en pedra.
Hélène CAMBIER
L’art de l’ivoire en question. À propos de la production mosane aux XIe et XIIe siècles
RESUM
Un conjunt d’ivoris datats als segles XI i XII han estat associats a Lieja i a la seva antiga diòcesi, sigui pel seu lloc de conservació o pel seu estil. La procedència i la datació de determinades peces plantegen encara interrogants. Aquestes dificultats provenen en part del concepte, “geomètricament variable”, d’”art mosà”, i de l’encreuament d’influències entre diversos centres artístics. Més enllà d’aquestes consideracions, aquests ivoris són el testimoni d’una pràctica artística les modalitats de la qual se’ns escapen en part, assenyaladament pel que fa referècia a la circulació dels models o encara l’adquisició de la matèria primera. Ens limitarem doncs a resseguir l’estat d’algunes problemàtiques adients al tema d’aquestes Jornades.
Claudine LAUTIER
Les vitraux romans de la cathédrale de Chartres. Techniques et gestes des peintres verriers
RESUM
Els tres vitralls romànics de la façana occidental de Chartres, datats a mitjans del segle XII, han estat objecte d’una nova restauració el 2011 que ha permès reexaminar-los de prop. Constitueixen, amb els tres panells coneguts com la “Belle-Verrière”, datats a la mateixa època, el conjunt més important de vitralls romànics de França. El seu estudi ha mostrat la importància de les restauracions anteriors. Però també ha revelat la gran habilitat dels pintors vitrallers en la coloració, la talla dels vidres i la pintura. La grisalla vitrificable és de dos tons, un marró fosc, l’altre molt pàl.lid. Les traces que defineixen els drapejats, els rostres i la decoració són d’una gran seguretat en les finestres occidentals, més ràpids i més fluixos a la “Belle-Verrière”. Els ornaments, d’una gran delicadesa, estan sovint definits pel rascat d’un fons continu de grisalla.
Magali ORGEUR
Techniques décoratives de carreaux de pavement (fin XIIe-première moitié du XIIIe siècle)
Jean-Luc ANTONIAZZI
Une affaire diplomatique : la demande d’une relique insigne de Pierre Orseolo par la république de Venise à l’abbaye de Saint-Michel de Cuxa
Daniel CODINA I GIOL
Sources littéraires de la Vita ou Gesta de saint Pierre Orseolo
Olivier POISSON
La tribune du prieuré de Serrabona et sa « balustrade »
Quitterie CAZES
Conclusions
Chronique
Résumés